La pintura de Luis Amer és especial, alegre i refrescant. Amb una paleta de colors única reflecteix molt bé l’estil de la vida del mediterrani que tant ens representa.
Quadres optimistes, escenes quotidianes i entranyables que evoquen moments que ens agrada viure i recordar.
L’ espontani de la seva cultura es transmet a través d’escenes del dia a dia. Les postes de sol amb amics, un aperitiu en bona companyia, la nit de Sant Joan, un passeig per les Rambles de Barcelona, el sol, el mar, la platja, la llum … queden plasmades en els seus meravellosos quadres.
Resulta interessant veure com Luis Amer aconsegueix donar protagonisme a cada un dels plans de les seves obres, gràcies a la forma de col·locar el color aconseguint així un màgic contrast de llums i ombres.
La intensitat dels seus colors fa que la seva pintura sigui realment atractiva.
La presència de la figura femenina i els detalls com els seus vestits, els seus llaços, els seus gestos, les seves carícies … transmeten dolçor, tendresa i serenitat.
L’artista va més enllà de la pintura. La importància de l’arquitectura i l’element de la moda estan molt presents en algunes de les seves obres, creant així una pintura del moment actual.
Però centrem el tema. Paisatge —diuen de manera sintètica— és tot el que veiem des de la finestra. La finestra —o les finestres, en el cas que ens ocupa—, és el llenç de color blanc que es contaminarà o s’oxigenarà de color i d’intensitat compositiva pel traç del barceloní Luis Fernández Amer —conegut artísticament com a Luis Amer—, que té en la pintura la seva vocació. El seu és el traç d’una mirada enriquida per un viatge, quasi iniciàtic, que imita els pintors del plein air de principis del segle passat. A través d’aquest llibre ens trobem davant del viatge per una finestra que respira natura i humanitat.
A part d’això, també podria haver començat dient que Luis Amer és un artista preocupat pel seu entorn natural, d’on beu la seva set de formes i ritmes compositius. És un pintor que ha consagrat la seva vida a una vocació: la de pintar, dibuixar i fotografiar una realitat que s’esmuny i que quasi no existeix. Una realitat que construeix somiant espais ideals, positius, contemplatius, quasi irreals. És un pintor que ha voltat mig món i que, alhora, ha fet exposicions arreu on ha anat. Sempre ho ha fet ben acompanyat dels seus quadres de tall paisatgístic i retratista. Amer prové d’una generació de pintors que, per naturalesa, tenien en la pintura un reclam vital fortíssim. L’artista ha “mamat” la cultura francòfona de l’art que arribava a Catalunya i, principalment, a Barcelona. París, com a centre de la creació mundial durant els primers anys del segle xx: des de l’herència fauvista de Matisse i la subtilesa nabí de Bonnard fins a la pulsió de la pintura texturada i de color estructurat d’Anglada-Camarasa i de Joaquim Mir. Com els seus mestres, Amer ha potenciat durant molts anys noves generacions a través del treball de la seva escola de pintura i ha aconseguit construir un pont intergeneracional. Transferint coneixement i afinant sensibilitats. I ho ha fet amb humilitat, ingenuïtat i cor, motiu pel qual és doblement estimat. L’estima per la cultura, que prové del verd cultivar, només creix de l’esforç de regar quotidianament la llavor de la curiositat dels éssers humans, i més que mai durant els primers anys de vida.
Paisatges culturals
Amer, en aquest cas, en fa una recreació idealitzada d’un temps que ja ha passat. I ho fa amb aquella melangia que voldria tornar al pretèrit, per fer brollar un deix de natura salvatge que la totxana i el quitrà han tensat en excés. Altres artistes no l’idealitzen, sinó que constaten les ambigüitats en la gestió o, directament, posen en relleu les incomprensibles agressions a què els humans l’hem sotmès. Tots els camins són legítims, depenent de l’objectiu que perseguim, la voluntat de transgressió que vulguem o el reconeixement que esperem obtenir.
Queda palès, doncs, que el paisatge és de tots i que les mirades que hi projectem el poden enriquir, transformar o difondre. L’art i la cultura són excel·lents mecanismes per aconseguir-ho. Luis Amer ens sap donar l’actualitat d’un moment com a expressió de vida col·lectiva sempre en marxa.
Relacions històriques: art i paisatge
En aquest sentit, el prestigi del qual és remot del segle xix encara perdura i fa que el paisatge hagi heretat un prestigi que, de vegades, el fa llunyà. El paisatge com a construcció de l’home o com a desconstrucció d’ell mateix són temes cabdals que les obres de Luis Amer porten inherent al seu ADN. Pintura i més pintura, a l’època de la mort de la pintura. La llum de colors àcids unes vegades, àrids i profunds d’altres, però que sempre ens interpel·len i que quasi mai no ens deixen indiferents.
Alexandra Planas Camps, escriptora i crítica d’art
“En la naturalesa silvestre radica la conservació del món i grans experts mundials ens diuen que el millor protector de la biodiversitat humana serà l’equilibri amb la resta d’espècies i entorns.”
El que s’ha de buscar per tots els mitjans, en primer lloc, és el silenci. Per aquest motiu, em sembla ridícul i superflu intentar explicar amb paraules la pintura. Quines paraules, quines frases podrien expressar els espais de silenci, secrets i foscos, als quals tots volem trobar un sentit i dels quals tots volem una cosa prestada?
“Haig d’estar en Portlligat, veure als pescadors, el color de les oliveres i del pa, sentir la pau, el paisatge, amb la seva unció i la seva pietat interior. Necessito el paisatge de Portlligat, com Rafael necessitava Urbino, per a aconseguir l’universal pel camí del que és particular.”
“M’agrada el paisatge pintat. M’agrada encara més contemplar un paisatge real. I el que més m’agrada es convertir-me en part del paisatge, una cosa petita que és dintre del paisatge”.
«A mi la pintura de Luis Amer m’inspira imaginació, alegria, Felicitat; és l’aire pur del Mediterrani, és la gran inspiració en la meva carrera perquè utilitza una gran paleta de colors. Com deia el meu gran MESTRE Alfredo Kraus: “CANTAR ÉS FÀCIL, EL DIFÍCIL ÉS CANTAR BÉ” i, per fer-ho, cal utilitzar una gran paleta de colors com ho fa el gran pintor i artista Luis Amer».
«Del que Luis Amer està corprès, més que d’aquest o d’aquell paisatge determinat —tot i que, és clar, siguin ells, aquell o aquest els que en un moment donat el sedueixin o l’inspirin— és del paisatge mateix; del paisatge com a entitat, amb plenitud d’existència pròpia i irrepetible, com a realitat del món, totalment diferenciada en ell i, a semblança seva, unívoc i divers, múltiple però invariable en la seva essència.»
“L’art sembla ser la determinació de desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma d’existència perduda”.
“Des de fa anys, l’art d’en Luis Amer ha gaudit d’un lloc estratègic a la nostra llar. A l’alba, la seva llum ens engresca a encetar un nou dia… Al capvespre, el seu esperit ens asserena el cor per a una nit benaurada. Espurnes de color que són aliment per a l’ànima!”
“La pintura de Luis Amer em porta la presència de la llum i el color de la Mediterrània. És una pintura que “m’enganxa”, ja que l’observo i em relaxa, i m’omple emocionalment perquè em transmet vida. Luis Amer fa que el color, la tendresa i la seva perspectiva et portin a viure la seva pintura. M’ha produït un gran goig poder contemplar la seva obra”.
«Afortunadament, encara que no sigui freqüent, la pintura contemporània ens desperta sensacions i ens atrau per la seva cromàtica, en destacar allò que és bonic en la nostra vida quotidiana i la bellesa de l’entorn. El treball pictòric de Luis Amer és, al meu modest entendre, una excel·lent demostració de com l’art pot i ha d’influir en les nostres vides, aportant-hi llum, vitalitat i esplendor mitjançant la selecció de belles escenes postimpressionistes i utilitzant uns colors que, sens dubte, atreuen l’atenció del seu entorn, no passen mai desapercebuts i produeixen un impacte màgic d’esperança i positivisme».
Les frases musicals ofertes per la simfonia de colors de Luis Amer recorren de forma molt simple paisatges del mediterrani amb el seu mar plaent, les seves platges atractives, vaixells de vela i els seus amants del sol. L’alternança rítmica dels colors escollits des d’una paleta simpàtica transmet jocs de llums i ombres en la línia de Matisse i Bonnard del segle passat i potser de forma més recent Sanvisens i Ortuño.
Luis Amer és el gran fauvista del Mediterrani. Els seus sorprenents resplendors i generosos cromatismes ens embriaguen fins a transportar-nos cap a una altra dimensió meravellada. L’expressionisme d’Amer és un obsequi d’alegria i optimisme.
Luis Amer, pintor impressionista amb una força en la seva pinzellada i una llum en les seves obres que no deixa indiferent.
La seva exquisida manera de tractar els colors, transmeten positivisme i força. Recordant a pintors de finals del segle passat, Luis Amer ha sabut actualitzar els matisos i fer obres contemporànies plenes de vida i color que transporten a aquests llocs i donen ganes de viure.
L’encès cromatisme de Luis Amer
Luis Amer, barcelonès que va recórrer el món amb una estada d’un lustre a Portugal, és un artista que marida la múltiple tradició catalana al paisatgisme amb fites a les quals està vinculat com Anglada Camarasa, Joaquim Mir i Sanvisens, conjugant la llibertat cromàtica, en què destaquen els colors càlids, aproximant-se a un cert tipus de fauvisme, en què la naturalesa flueix com una lluïssor vital de taques que es transformen en espais, on perviuen les emocions amb matisos expressionistes, que defineixen una realitat tan propera a la geografia com al cor del creador.
